A les curses hi ha pujades i baixades i a la vida d'un corredor també.
Anem per parts, felicitats a tots, els TOI KO i aquesta nova BANDA de los 12 que continua corre'ns i participant a les curses.
Després de corre la cursa del Corte Ingles, estaba convocat a participar a l'entrenament i reconeixement del 9-04-2011 del Cros de Can Caralleu, per la cursa que aquest any feien el 30 d'abril.
Encara que no estic en el millor moment, vam quedar el Fco.Xavier i jo, per fer el reconeixement amb els organitzadors de la cursa, tal com haviem fet l'any anterior.
La veritat, és una organització i una cursa espectacular des de aquí vull agrair la feina i la dedicació d'en Ricart i de tota la gent d'esports Claror.
Abans de començar el entrenament i reconeixement del recorregut a mi em va donar una fiblada a la esquena,no va ser molt forta ja estic acostumat però degut això, el poc entrenament i el fet que l'endemà havia la Cursa dels Bombers, faig fer mig entrenament i cap a casa, per conservar.
Vaig de casa cap a la sortida d'una de les millors curses de 10km d' España amb bicing i la camiseta TOI KO!!
Arribo i l'ambient com sempre,el millor. Miro si trobo algun conegut i res, tot i que sabia que alguns companys la feien, no serà fins a meitat de cursa que no em trobaré a Rosa una altre corredora que es cola a un bon grapat de curses.
Com m'he descuidat el braçalet del calaix a casa em poso cap al final de la sortida, encara que abans de la sortida avancem i arribo a veure el globus de 50'.
Sortim, em trobo a gust i vaig fent... però com sempre, m'accelero massa, i abans de la meitat de la cursa estic al costat de la llebre de 49'. Collons.. no estic tan bè com per anar tan ràpid, vaig massa fort i a cap a la meitat, a la Gran Via, he de parar,quina calor i m'he quedat sense oxigen!!! em recupero una mica de pulsacions i tornem-hi, al final arribo cap els 51'.
No esta malament, estic satisfet i més tenint en conte la calor que feia i l'estat de forma.
Al migdia un cop a casa i dinant és quan tinc un verdader i fort atac de lumbàlgia...OSTIA,OSTIA!
Com en altres ocasions vinga ibuprofeno i buscar aquella posició en la que el dolor almenys es pot soportar.
La setmana següent vaig a Madrid a veure uns amics, el Madrid-Barça i la Marathon de Madrid..quina enveja!! se'n posa la gallina de piel, tot i ser un espectador de ben segur que algun dia la faré, ja la tinc a llista...jejeje.
Per cert canvio el ibuprofeno per el robaxisal, la cosa millora notoriàment.
Arriba el 30-04-2011, el dia del XI edició del Cros de Muntanya de Can Caralleu, l'únic cros de muntanya que s'organitza dins la ciutat de Barcelona. Hi participan un màxim de 400 atletes que hauran de cobrir un recorregut de 11,5 km. La major part del circuit és en terreny irregular, amb obstacles naturals, i forts desnivells.
Ens trobem Fco.Xavier i jo, li dic que faci la seva cursa que per això és un Maquina!, saludem alguns coneguts i ens posem just a la línia de sortida.
Fco.Xavier surt com una moto ha de agafar una bona posició en el Parc de l'Oreneta per que després ve una pujada de gran desnivell, i poc lloc per passar, formant-se un tap descomunal.
Jo faig la meva cursa també he de cuidar l'esquena, em col.loco cap un costat perquè els que vulguin corre de veritat pugin fer-ho. El recorregut es molt exigent, tècnic i complicat.
A meitat de cursa i a una baixada plena de sorra i pedres... PATAPAM........... !!!
"OSTIA al canto i a besar el suelo" menys mal que tot i la sang, és tot superficial i puc seguir en pista,en cursa...
Acabo la cursa que és el que venia a fer,entre els 300 i el 400, però Fco.Xavier acaba en el lloc 15 una posició per un Maquina!
Ens fotem la botifarrada amb tots els corredors i a sobre en el sorteig de regals ens toca unes bambes i una motxilla, que més podem demanar !!
Fins aquesta setmana he fet repòs, però ja he sortit 30' a corre i les sensacions son bones, ara prepara un entrenament especific per l'esquena i les curses que pugui fer la propera temporada...
Ara ja estic PUJANT...
Fins la propera,
Francesc
Bé company la veritat que amb tot els problemes que tens té molt de mèrit el que estàs fent. Treballa bé aquesta esquena que tants problemes et dona.
ResponderEliminarFelicitats Francesc!!!!!!! Per cert pel setembre hi ha una cursa de muntanya nocturna que pot estar molt bé, ja hen parlarem jajaja...